Els Pirineus francesos s'han convertit en una mena de segona casa per a nosaltres. Un lloc on a cada revolt de muntanya trobes animals pasturant en llibertat, i on hi ha els millors pastissos i formatges de la zona.
Aquest article és un recull de les nostres experiències personals i de coses que volíem compartir: una guia subjectiva i incompleta d'aquestes muntanyes magnífiques. No la vegis com una bíblia definitiva, sinó com una invitació oberta a explorar-les.
Els grans ports
Col du Tourmalet
Si haguéssim de triar una sola muntanya per pujar, i aquell dia tinguéssim bones cames, seria aquesta. Aquest gegant arriba als 2115 metres d'altitud i ofereix una experiència d'alta muntanya de debò. La clau és dosificar-se i assegurar-te que encara et queda benzina quan t'acostes a l'altitud i als pendents més durs de prop del cim. És també allà on la bellesa et deixa sense paraules. Com gairebé a tots els ports de la zona, vés amb molt de compte amb els animals que travessen la carretera. La nostra vessant preferida per pujar és la de Luz-Saint-Sauveur, només pel paisatge.
-
Vessant de Luz-Saint-Sauveur: 19 km amb un pendent mitjà del 7,4 %
-
Vessant de Sainte-Marie-de-Campan: 17,2 km amb un pendent mitjà del 7,4 %

Col d'Aspin
És el nostre port número u per a un dia més tranquil. La vessant de Sainte-Marie-de-Campan és tan suau que gairebé t'oblides que estàs pujant. En canvi, la vessant d'Arreau és molt més pintoresca i, de lluny, el nostre descens preferit, tot i que totes dues vessants tenen baixades boníssimes. De fet, costa molt triar-ne una de preferida.
-
Vessant de Sainte-Marie-de-Campan: 12,8 km amb un pendent mitjà del 5,1 %
-
Vessant d'Arreau: 12 km amb un pendent mitjà del 6,5 %


Col du Soulor i Col d'Aubisque
Únics pel paisatge, aquests dos s'han de fer junts sí o sí, i et porten pel balcó espectacular del Cirque du Litor. Preferim de molt pujar per la vessant d'Argelès-Gazost, perquè la de Laruns sembla massa una carretera principal i té vistes menys boniques. Si surts d'Argelès-Gazost, pots combinar aquesta ruta amb el Col de Spandelles. Això sí, porta molta aigua, perquè en aquesta ruta hi ha pocs llocs on omplir el bidó. Ens va encantar parar al bar de dalt del Col du Soulor abans de continuar cap al Col d'Aubisque. Allà ens vam menjar, segur, la millor baguet de formatge de la nostra vida. El formatge es fa allà mateix, a la muntanya, amb llet de les ovelles que corren felices per tot arreu, cosa que ens va fer immensament feliços, i la baguet encara ens va saber més bona.
-
Vessant d'Argelès-Gazost (pel Soulor fins a l'Aubisque): 30 km amb un pendent mitjà del 4,3 %
-
Vessant de Laruns (directe a l'Aubisque): 16,6 km amb un pendent mitjà del 7,2 %



Col de Spandelles
Un coll estret i feréstec que sovint passa desapercebut i que ofereix una alternativa tranquil·la i serena a les valls més concorregudes. Amb un asfalt rugós, rampes curtes de pendent fort i trams de bosc espès, uneix Argeles-Gazost amb Arthez-d'Asson. Combina de meravella amb el bucle del Soulor i l'Aubisque si vols un repte tècnic extra.
-
Vessant d'Argelès-Gazost: 15,5 km amb un pendent mitjà del 6,0 %
-
Vessant de Ferrières: 10,3 km amb un pendent mitjà del 8,3 %


Hourquette d'Ancizan
Segurament és la muntanya on més vegades hem acampat. Té alguna cosa de màgic mirar la vall plena d'animals i veure la posta de sol sobre el Col du Tourmalet i el Pic du Midi al fons. Que no et quedi cap dubte: aquí triar bé la vessant importa. Preferim de molt pujar des de Sainte-Marie-de-Campan. Hem fet la vessant d'Ancizan dues vegades i cap de les dues no ens ho vam passar gaire bé.
-
Vessant de Sainte-Marie-de-Campan: 17 km amb un pendent mitjà del 4,5 %
-
Vessant d'Ancizan: 9,6 km amb un pendent mitjà del 7,5 %
Col de Portet
Probablement la sorpresa més gran del viatge. Aquest port té dues personalitats ben diferents. La primera part pot desanimar bastant, perquè vas picant pedra per pendents durs en una carretera principal sense vistes. Tot canvia quan arribes a l'estació d'esquí i gires a l'esquerra per començar de debò la pujada al Portet. T'hi esperen carreteres petites, tancades als cotxes quan hi vam anar, i unes vistes èpiques. Només hi érem nosaltres, vaques, marmotes i àguiles. Hi havia una pau absoluta, i per això és una de les nostres sorpreses preferides. Ens alegrem de no haver abandonat al principi.
-
Vessant de Saint-Lary-Soulan: 17,8 km amb un pendent mitjà del 7,9 %


Zones pastorals i respecte per la natura

Zone Pastorale: Animaux en Liberté
Quan pedales pels Pirineus, sovint passaràs per davant de rètols que diuen «Zone Pastorale: Animaux en Liberté». Vol dir que comparteixes la carretera amb vaques, cavalls, ases i ovelles en llibertat. Redueix sempre la velocitat a les baixades per aquestes zones, deixa molt d'espai al bestiar i preveu-ne els moviments sobtats. De tant en tant et recompensaran amb algun gest de «fes-me una carícia».

No deixis rastre
Hi ha alguna cosa especial en com de nets estan els ports de muntanya i els càmpings d'aquí. És la prova viva de la cura que la gent té d'aquests entorns. Per a nosaltres, no deixar rastre no és seguir un reglament estricte: és respecte bàsic pels llocs que ens donen tanta alegria. Emporta't tot el que hi portis, deixa les carreteres tan netes com les has trobat i deixa que el paisatge continuï sent salvatge per a la persona que vingui després.
Sortides de recuperació i parades locals
Sortides de recuperació
Amb tants ports increïbles i valls profundes, trobar sortides planeres o fàcils per recuperar pot ser tot un repte, però n'hi ha. El terreny ondulat i més tranquil dels voltants de Lourdes i Tarbes, i les sortides des de Bagnères-de-Bigorre, són els nostres llocs preferits per soltar cames entre dies de molta muntanya.
Lloc preferit per al dia de descans i fleca


Totes les boulangeries que trobes pel camí semblen fer un pa i uns pastissos fantàstics, però el poble pintoresc de Bagnères-de-Bigorre es va convertir en el nostre refugi els dies de descans. Famós pels balnearis termals, pel marbre i pel seu passat com a refugi aristocràtic de la noblesa i la reialesa franceses, és el lloc perfecte per quedar-s'hi una estona. El nostre racó és el Café des Thermes. Té bon cafè, uns pastissos excepcionals, el gat semiresident més bufó i una cambrera meravellosa i acollidora que sempre ens feia sentir com a casa, i com si parléssim un francès perfecte.
Llocs d'acampada i un B&B que és una joia

Passem un 90 % del temps fent acampada lliure amb la nostra petita furgoneta camperitzada, àlies Adventurecoche. Res no supera despertar-se amb la sortida del sol dalt d'una muntanya, sense res al voltant més que el dring tranquil dels esquellots de vaques i ovelles. Ens encanta la tranquil·litat i la senzillesa de tot plegat. Acampar ben amunt, als vessants de Hautacam, va ser probablement la nit a la muntanya que més ens ha agradat. Despertar-se per sobre dels núvols mentre el sol toca els cims és una cosa que et queda dins molt després d'acabar el viatge.
Els dies que tant nosaltres com els nostres aparells necessitem una recàrrega extra, o quan s'acosta la pluja, busquem una base com cal on allotjar-nos. El nostre preferit fins ara és Hi Pyrenees, al fons tranquil de la vall, a prop de Saint-Lary-Soulan. El vam descobrir en aquest viatge i te'l recomanem de tot cor si t'agrada una mansió autèntica de sostres alts, els animals de la zona, el menjar ecològic i honest, i unes vistes de muntanya precioses. Tot amb un ambient relaxat i amb accés fàcil als grans ports.

Pujar ports mítics com el Tourmalet fa que tothom s'hi senti realment benvingut, un esperit que encaixa de ple amb el que valorem a Label Collective. En aquestes carreteres veus criatures pujant al costat del seu avi, professionals que et passen, participants de curses transcontinentals amb bicis carregades fins dalt, i els quadres d'alta gamma més nous barrejats amb les bicis més velles. És una experiència compartida preciosa de debò.
Més enllà de les xifres tècniques i dels cims mítics, aquestes muntanyes ofereixen una perspectiva que et posa els peus a terra sobre per què pedalem. Cada port ens recorda que els millors viatges no els defineixen l'estatus ni la velocitat, sinó els moments compartits, els paisatges intactes i un respecte senzill per la carretera. Fes la maleta, no deixis rastre i escriu-hi la teva pròpia història.







